De la corbata a la camiseta verda

Ressonen missatges: “ho tornarem a fer”, “el carrer torna a bullir”, “ja he tret de l’armari la camiseta verda”, i qui sap fins on arribarà l’esperit de revolta d’uns o l’impetuositat repressiva dels altres. Jo no ho sé. Ni sé on acabarà, ni sé si acabarà qualque dia aquest estira-i-arronsa político-lingüístic de la nostra terra. Però em resulta xocant que aquestes primeres arengues es fan de dalt cap a baix: president de l’associació de no sé què, ex regidor de no sé on, ex director general d’una altra banda, director de directors d’alguna federació, portaveu de la junta directiva, representant del sindicat no sé quin… 

I em sembla fantàstic que animin al poble a la mobilització i que alcin banderes contra algunes de les paranoies de sempre de l’extrema dreta de sempre. També tenc clar que el símbol de la camiseta verda és del poble i és ben lliure de ser reutilitzat i reciclat per quantes batalles es considerin oportunes. Alguns la coneixen encara com la camiseta anti-TIL, tot i que quan fou parida i començà a circular la primavera de 2012 al TIL encara li faltava un any per néixer. La camiseta sorgí per combatre les retallades i la precarietat de l’escola pública, no ho oblidem mai.

Girant deu anys l’ullada cap enrere potser segones parts no sé si són bones simplement calcant els símbols, els colors, el decorat… O sigui, que ja estaria bé que s’articulàs una resposta social original, espontània i des de la base contra el neofeixisme. Però em grinyola que es presenti l’herència verda del passat com l’escut d’armes de les entitats formals i oficials de sempre. Sembla escoltar: temeu-nos governants! si volem, pitjam el botó vermell i tornam a plantar un 29-S al cor de Ciutat. I potser sí que tenen aquest poder, ja veurem. Però no tornaran deu anys joves.

Crida més que mai

No puc parlar de Crida sense que m’envaeixin sensacions i emocions diverses, i d’alguna manera contradictòries. En castellà diuen allò de «fue bonito mientras duró», però també va ser dur i problemàtic, encisador i desencisador alhora, especialment amb la perspectiva de deu anys vista. Analitzar-ho objectivament se’m fa difícil sense tenir en compte tot el que ha esdevingut d’ençà que la foscor ha anat apagant el verd de l’esperança fins arribar a la grisor esmorteïda d’aquests últims temps.

Crida no va néixer, com en alguns moments es va voler interpretar, com a resposta a un TIL (Tractament Integrat de Llengües) que José Ramón Bauzá enarborava com a l'estendard d’un programa educatiu que, amb aires de modernitat, s’imposava a costa de la llengua pròpia, del català, i de qualsevol principi pedagògic. El TIL sí que va ser, per a molts, simplement la gota que va fer vessar el tassó. En realitat l’afanyat president de la Comunitat volia presentar-se com a l'avantguarda de la LOMCE que, sense cap tipus de recolzament polític, social o professional, s’estava gestant com a nova llei orgànica d’Educació, la del ministre Wert. Però Crida era la resposta a moltes altres qüestions que afectaven a l’educació i que, fins i tot, anaven més enllà irrompent en aspectes diferents d’una societat que es veia colpida per una política del Partit Popular autoritària, antipopular i afavoridora de l’elit dominant.

Potser el més sorprenent de tot, hores d’ara, i alhora el que li atorga tota l’autenticitat d’un vertader moviment social digne de ser considerat una fita històrica, va ser l’espontaneïtat i la fermesa del seu sorgiment. La convocatòria d’un grup de pares i mares, a través de missatges, correus, telefonades,... a diferents mestres, professors i pares, dels quals es tenia alguna referència, va aconseguir reunir el mes de març de 2012 en una escola de Palma una seixantena de persones disposades a organitzar-se i fer-se sentir per dir prou. Les propostes d’una camiseta identificativa (verda), d’un símbol (un embut) i d’un nom (Plataforma de l’Embut. Crida) van sorgir immediatament entorn a un llistat de demandes que es concretarien en 10 punts, i tot seguit va venir la formació de comissions per difondre la proposta, organitzar assemblees, gestionar les camisetes, redactar documents,...

Totes som escola pública

Aquí teniu un vídeo que forma part de la campanya que vàrem impulsar a favor de l'escola pública 

                            #OrgullPública

Assemblea de l'embut del 12 de febrer

Desenvolupament de la sessió:

1. Presentació i comentari dels punts del Manifest Motius per continuar cridant... que figuren al nostre blog i que han originat la convocatòria d’aquesta assemblea.

2. Intervenció de cada un dels assistents : presentació, detecció de problemes i necessitats, valoració de la represa de l’activitat de Crida

3. Conclusions.

Valoració de la situació actual:

Es detecten els mateixos problemes en educació que ja fa anys ens varen dur a la mobilització, per tant les raons que es plantegen al Manifest de Crida  es consideren vàlides per reprendre l’activitat. Algunes de les que es valoren explícitament són:

• La pèrdua de valoració de l’educació pública i la consolidació de l’escola privada amb doblers públics
• La deixadesa i el retrocés per part de l’Administració educativa de la implantació del català com a llengua de l’ensenyament.
• L’abandó d’una progressiva política de laïcitat dins l’ensenyament públic.
• L’endarreriment progressiu de les Humanitats dins el sistema educatiu.
• La continuació d’un elevat fracàs escolar.
• La manca d’acceptació de propostes, opinions i idees per part del Govern en l’aplicació de la seva normativa.
• La manca d’incidència en una educació en valors en favor d’una burocratització i d’una tecnificació progressiva dins la pràctica educativa pròpies d’un model neoliberal.
• La no gratuïtat de l’educació pública que es manifesta especialment en els preus abusius en els estudis universitaris.
• El descontent, el malestar i la decepció dels docents en l’àmbit educatiu, en consonància amb la passivitat social general, davant les mesures adoptades pel nou govern en política educativa i social.

Acords i propostes:

• Necessitat de reprendre i recuperar l’esperit de Crida amb la difusió de les seves activitats.
• Iniciar una nova mobilització en favor de l’escola pública, laica, gratuïta, inclusiva i en català.
• Recuperar la transversalitat de la mobilització entre pares i mares, docents, estudiants i ciutadania en general a més a més de la implicació de sindicats i partits en els objectius  marcats per Crida.
• Consolidar els dimecres verds a través de les camisetes verdes.
• Constituir una comissió de treball entorn a la proposta de la nova Llei d’Educació i difusió del document, que ara es troba a debat, per a elaborar les al·legacions oportunes.
• Establir una assemblea mensual per valorar la situació i adoptar mesures d’actuació. La propera assemblea es fixa per al 18 de març.

          Palma, Can Alcover, 12 de febrer de 2020

Comunicat: motius per continuar cridant i convocatòria d'assemblea

La comissió de coordinació de la Plataforma Crida hem decidit activar un altre cop la lluita per una educació pública de qualitat, inclusiva, equitativa, laica i en català.

Volem manifestar que la situació de l'educació a les Illes Balears esdevé preocupant per tot un seguit de raons : 

► El feixisme ha sortit de l’armari i cal plantar-li cara des de l’educació. Per fer front al feixisme ens cal una educació pública que ens ensenyi a ser crítics i lliures, una educació integral i equitativa que ens ensenyi a ser i a deixar ser .Una educació pública democràtica com espai de lluita contra qualsevol opressió i qualsevol atac als valors democràtics.

►La Llei d'Educació de les Illes Balears està a exposició pública. El Consell de Govern podria aprovar la llei l’octubre de 2020 i remetre-la al Parlament per a rebre les esmenes corresponents. És molt important fer aportacions a aquesta llei i lluitar perquè s’hi reculli el treball ja fet en el llibre verd de l’educació que va impulsar la nostra Plataforma i també totes les aportacions fruit del debat i del treball conjunt a tots els espais que hem facilitat al llarg de tots aquests anys i que seguirem facilitant. 

► Els Pressupostos d'educació segueixen sent baixos i no poden fer front a les necessitats actuals. 

Actualment el PIB destinat a educació és baixíssim, d’un 3,4%, en el nostre manifest fundacional demanàvem arribar al 7%, aquest desig a dia d’avui encara és una utopia. A l’avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears, s’inclou el compromís que la inversió educativa arribi al 5 % del PIB vuit anys després de la seva aprovació definitiva, això seria l’any 2029, l’educació pública no pot esperar tant.

Volem afegir també la retallada d’1,8 milions d’euros del romanent dels centres i que s'empren els doblers de l'impost turístic per tapar forats a educació, cal tenir partides pròpies que garanteixin una educació pública de qualitat.

► Se segueix desplegant la LOMCE a la nostra comunitat.

Se segueixen uns currículums i uns itineraris que deixen de banda la formació integral de la persona i de cada vegada responen més al model neoliberal que facilita l’exclusió del sistema de molt d’alumnat.

A més, un dels principis bàsics de la LOMCE, l'autonomia de centres, és l'eix fonamental de la política educativa d'aquest govern. Una autonomia de gestió de centre que pot suposar una desigualtat entre centres i una manca d'equitat, a més d'un retrocés en la gestió democràtica.

► Ens trobam amb un sistema educatiu de cada vegada més tecnòcrata i buròcrata, el neoliberalisme es va imposant i va mercantilitzant el fet educatiu, un exemple d'això és la implementació del marcatge del professorat i l’excés de paperassa que cal omplir per iniciar un procediment que potser després no servirà per res.

► Segueixen les ràtios elevades i en alguns centres il·legals.

La normativa actual marca 25 alumnes a infantil/ primària, 30 alumnes a ESO i 35 a Batxillerat. Alguns centres sobrepassen aquestes ràtios. Volem manifestar que s’han de baixar les ràtios encara que això suposi derogar la LOMCE.

► Aviat portarem cinc anys d’un suposat Govern progressista i aquest no ha fet cap tipus d’aposta per l’educació laica. No s’han obert espais de treball per treure d’una vegada per totes la religió de l’escola i no s’ha treballat amb el Govern estatal per derogar el concordat.

► El decret de llengües actual no garantitza l’ús de la llengua catalana a tots els centres educatius, la Conselleria no actua amb valentia perquè la llengua catalana sigui la llengua vehicular de tots els centres sufragats amb doblers públics.

Ja vàrem manifestar quan es va aprovar el decret que aquest suposava una passa enrere respecte a les propostes sobre l'aprenentatge de llengües que havia demanat la Comunitat Educativa durant la legislatura governada pel PP. El decret actual fomenta la desigualtat entre els centres educatius, ja que les decisions sobre el tema lingüístic es prenen a cada centre en funció de la seva realitat social. Aquesta pervertida autonomia de centre condueix a generar (i precipitar) les desigualtats socials establint centres de primera, segona o tercera en funció de la barriada o de la procedència social de l'alumnat.

És la Conselleria que ha de disposar d’un bon pla d’aprenentatge de llengües i no deixar-ho en mans de cada centre.

A dia d’avui s’està treballant per reformular el decret però sembla que la Conselleria d’Educació no té clar quin paper ha de jugar el català dins els centres educatius.

► El Govern actual no fa una aposta ferma i clara per l’escola pública. La pública ja no pot garantir la igualtat d’oportunitats i ja fa temps que ha perdut la funció d’ascensor social que facilitava a les classes populars i menys afavorides formar-se igual que la resta. La Conselleria d'Educació ha apostat de forma clara per millorar i atendre a les demandes dels empresaris de l'escola concertada en detriment de la urgent inversió en els centres públics. Se podrien deixar de concertar els batxillerats de les escoles privades amb doblers públics. És més, en alguns aspectes les noves mesures adoptades responen a una política de privatització quant a la gestió i organització de l’escola pública. L'escola concertada suposa un 34% del total dels centres educatius de les IB (la més alta de tot l'Estat espanyol) majoritàriament de l'escola catòlica.

► Manca d'obertura a la participació democràtica de tota la Comunitat Educativa en la gestió dels centres educatius i en l'activació dels Consells Escolars participatius.

La Conselleria d'Educació amb les seves actuacions envers aquesta qüestió demostra que no vol potenciar la participació horitzontal de tota la comunitat educativa. Participar és quelcom més que decidir coses molt puntuals. Sense informació ni transparència en la gestió de les polítiques públiques tampoc hi pot haver una participació real. 

► Manca de suport a l’alumnat amb necessitat educatives especials i manca de professorat i altres professionals per fer front a les necessitats actuals.

L’augment del nombre de professorat, respon majoritàriament a incrementar el nombre de professorat d’anglès, i en pocs casos repercuteix en altres matèries o amb altres grups d’alumnat que necessitarien una major dotació de professorat i d’altres professionals , els quals haurien de formar part de la plantilla dels centres educatius. Aquest fet afecta directament una inclusió de qualitat de tot l’alumnat en els centres educatius.

► Manca d’infraestructures i d’inversions en els centres escolars.

Continua i augmenta la situació precària de centres educatius amb aules prefabricades, manca d’espais o amb espais inadequats per a les tasques educatives que s’hi duen a terme.

Ens sobren els motius per reivindicar l’espai que li correspon a l’escola pública. 

Per tot això us demanam que cada dimecres sigui verd un altre cop i us esperam a l'assembla que tindrà lloc el dimecres 12 de febrer a les 18h a Can Alcover de Palma. #OrgullPública.

Orgull de Pública

Hem iniciat una campanya a favor de l'educació pública.

Per fer front al feixisme: EDUCACIÓ PÚBLICA 💚

• Una educació pública inclusiva que ens faci més crítics i lliures.
• Una educació integral i equitativa que ens ensenyi a SER i a deixar ser.
• Una educació pública com un espai de lluita contra qualsevol opressió.

                          

🔸🔹 Necissitam molt de color per aconseguir una educació pública de qualitat, equitativa, inclusiva, laica i en català.
     

Campanya inici de curs #començamdeverd

Motius per començar de verd: comunicat inici de curs de la Plataforma Crida

Vos animam a emprar el HT i afegir-hi un motiu pel qual hem de començar de verd.  

Alguns dels motius: L'aplicació de la LOMCE. Pressuposts insuficients. Ràtios fora de la llei. Decret de llengües. Manca de participació democràtica de tota la comunitat educativa. Menys música. Menys filosofia. Menys artística. Menys tecnologies. Més privatització de l'educació. Menys equitat. Infraestructures públiques precàries...

Ens podeu enviar la vostra foto de verd amb un motiu i la publicarem al blog i xarxes.

Comunicat inici de curs

Com iniciam el nou curs escolar a les Illes Balears?

Des de la Plataforma Crida volem recordar que el pròxim dilluns comença un nou curs escolar –2n any de legislatura-, i que la situació de l'educació a les Illes Balears esdevé preocupant per tot un seguit de raons :

► Els Pressupostos d'educació d'enguany no han suposat una millora respecte als pressupostos de l'any 2015.

Encara no s’han revertit les greus retallades sofertes aquests darrers anys (infraestructures, ràtios elevades, menys atenció a l'alumnat NESE etc.). Així, el pressupost actual és insuficient per dur endavant actuacions bàsiques de millora de l'educació.

El Govern ha incomplert el que havia promès i ha demostrat una manca total de previsió i d’interès en solventar les necessitats urgents del nostre sistema educatiu; la dotació insuficient de recursos per educació en els pressupostos així ho demostren.

Cal remarcar que el 30% d'augment que el Govern havia anunciat no es durà a terme aquest pròxim curs.

► Ràtios fora de la llei.

La normativa actual marca 25 alumnes a infantil/primària, 30 alumnes a ESO i 35 a Batxillerat. La Conselleria proposa mantenir agrupaments per sobre d'aquestes ràtios.

L'Assemblea de Docents ha detectat 48 centres públics de primària que començaran el curs amb ràtios il·legals i no desdoblaran els grups que superin els 25 alumnes per aula per impossibilitat de disposar d'espais.

Comunicat de premsa paralització total proves LOMCE

Comunicat de premsa

COMUNICAT CONJUNT ASSEMBLEA DE DOCENTS I PLATAFORMA CRIDA

PARALITZACIÓ TOTAL DE LES PROVES LOMCE A PRIMÀRIA

Mallorca, 30 d'abril 2016

Davant la resolució del Conseller d’Educació i Universitat de la CAIB, de 23 d’abril de 2016, relativa a la suspensió temporal de l’aplicació de les proves d’avaluació per als alumnes de tercer i sisè de primària que el mateix conseller, en una resolució de 7 d’abril havia convocat,  l’Assemblea de Docents i la Plataforma Crida volem deixar constància que mantenim la nostra proposta de suport al boicot a les proves Lomce, i continuam demanant la derogació immediata d'aquesta llei "en funcions" que segueix generant incertesa i condiciona el futur dels alumnes i la feina dels docents. donat que:

1r. Es tracta d’una paralització temporal, sense un compromís clar d'aturar-les definitivament, com ja han fet les CCAA de Canàries, Navarra, Catalunya i País Basc, que resulta si més no estrany, que es produeixi només 15 dies després de la primera resolució que les convocava quan el Parlament espanyol ja havia aprovat la suspensió del calendari de la LOMCE. Ens demanam a quin criteri respon aquest ajornament.

2n. En previsió que finalment, i en qualsevol moment, es convoquin les proves, hi haurà molt poc temps per reaccionar ja que el curs escolar es troba molt avançat. Ens preocupa que les proves se solapin amb el final de curs generant, una vegada més, caos als centres.

3r. Aquestes proves d’avaluació de l’alumnat de primària responen a un dels principis de la LOMCE que més reflecteix el seu caràcter segregador, que pretén classificar alumnes i centres, que només avalua resultats i no processos d’aprenentatge i que fa de la competitivitat un objectiu fonamental. Aquest model, ja experimentat en altres països, no funciona i s'allunya de l'escola compensadora de desigualtats socials, familiars i econòmiques que és tan necessària en aquesta comunitat.

4t. La LOMCE continua implantant-se, amb constants incerteses com aquesta, als centres educatius de les Illes Balears, i res fa pensar que una propera Conferència Sectorial d’Educació, a la qual s’acull el conseller per argumentar la decisió de suspensió temporal, sigui capaç d’acordar cap mesura contundent en contra de la LOMCE.

Davant situacions com les de les proves d'avaluació Primària, i abans que el curs vinent ens trobem amb les avaluacions finals (revàlides) de Secundària i Batxillerat, ara més que mai és necessària una paralització completa del calendari d'aplicació de la LOMCE i l'execució d'un acord polític immediat per a la seva derogació. Demanam coherència i determinació al Govern per dur a terme una política educativa de qualitat, que no  allargui el fracàs sostingut i permanent que hem patit en aquesta comunitat autònoma.

Per tant, estam preparats i disposats a boicotejar les proves si es decideix que s'han de fer, reiteram la nostra voluntat que aquesta llei sigui derogada i convidam els docents a explicitar, una vegada més, aquesta voluntat en els seus respectius claustres i assemblees.

Suspensió temporal de les revàlides

Es suspenen TEMPORALMENT LES REVÀLIDES aquí teniu la resolució publicada en el BOIB.

En aquesta hi podem llegir que es suspèn temporalment l’aplicació de les proves convocades per la Resolució del conseller d’Educació i Universitat de 7 d’abril de 2016 (BOIB núm. 47, de 14 d’abril de 2016) als alumnes dels cursos tercer i sisè d’educació primària de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

No baixeu la guàrdia, encara hi ha moltes incerteses, la suspensió és temporal, la LOMCE es segueix implantant als centres educatius de les Illes Balears.

Els motius de la suspensió temporal són dos:
1- A l'espera de la tramitació de la suspensió del calendari al Congrés.
2- Si no es tramita la primera, fins que la Conferència Sectorial d'Educació acordi la manera de realitzar les proves amb les condicions que requereixi la seva aplicació.
La primera resolució es va treure després de l'aprovació en el congrés de suspensió del calendari de la LOMCE. Alguna cosa per tant ha fet canviar la opinió del Conseller d'Educació, no calia seguint aquest argumentari treure la resolució en data de 14 d'abril.
De la Conferència Sectorial no esperam gran cosa, no varen ser capaços d'acordar cap mesura contundent en contra de la LOMCE.

‪

#‎BoicotRevàlides‬
‪

#‎Lomcenoeduca‬
‪

#‎Cridaantilomce‬