dilluns, 3 de febrer del 2020

Comunicat: motius per continuar cridant i convocatòria d'assemblea

La comissió de coordinació de la Plataforma Crida hem decidit activar un altre cop la lluita per una educació pública de qualitat, inclusiva, equitativa, laica i en català.

Volem manifestar que la situació de l'educació a les Illes Balears esdevé preocupant per tot un seguit de raons : 

El feixisme ha sortit de l’armari i cal plantar-li cara des de l’educació. Per fer front al feixisme ens cal una educació pública que ens ensenyi a ser crítics i lliures, una educació integral i equitativa que ens ensenyi a ser i a deixar ser .Una educació pública democràtica com espai de lluita contra qualsevol opressió i qualsevol atac als valors democràtics.


La Llei d'Educació de les Illes Balears està a exposició pública. El Consell de Govern podria aprovar la llei l’octubre de 2020 i remetre-la al Parlament per a rebre les esmenes corresponents. És molt important fer aportacions a aquesta llei i lluitar perquè s’hi reculli el treball ja fet en el llibre verd de l’educació que va impulsar la nostra Plataforma i també totes les aportacions fruit del debat i del treball conjunt a tots els espais que hem facilitat al llarg de tots aquests anys i que seguirem facilitant. 


Els Pressupostos d'educació segueixen sent baixos i no poden fer front a les necessitats actuals. 
Actualment el PIB destinat a educació és baixíssim, d’un 3,4%, en el nostre manifest fundacional demanàvem arribar al 7%, aquest desig a dia d’avui encara és una utopia. A l’avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears, s’inclou el compromís que la inversió educativa arribi al 5 % del PIB vuit anys després de la seva aprovació definitiva, això seria l’any 2029, l’educació pública no pot esperar tant.
Volem afegir també la retallada d’1,8 milions d’euros del romanent dels centres i que s'empren els doblers de l'impost turístic per tapar forats a educació, cal tenir partides pròpies que garanteixin una educació pública de qualitat.


Se segueix desplegant la LOMCE a la nostra comunitat.
Se segueixen uns currículums i uns itineraris que deixen de banda la formació integral de la persona i de cada vegada responen més al model neoliberal que facilita l’exclusió del sistema de molt d’alumnat.
A més, un dels principis bàsics de la LOMCE, l'autonomia de centres, és l'eix fonamental de la política educativa d'aquest govern. Una autonomia de gestió de centre que pot suposar una desigualtat entre centres i una manca d'equitat, a més d'un retrocés en la gestió democràtica.


► Ens trobam amb un sistema educatiu de cada vegada més tecnòcrata i buròcrata, el neoliberalisme es va imposant i va mercantilitzant el fet educatiu, un exemple d'això és la implementació del marcatge del professorat i l’excés de paperassa que cal omplir per iniciar un procediment que potser després no servirà per res.


Segueixen les ràtios elevades i en alguns centres il·legals.
La normativa actual marca 25 alumnes a infantil/ primària, 30 alumnes a ESO i 35 a Batxillerat. Alguns centres sobrepassen aquestes ràtios. Volem manifestar que s’han de baixar les ràtios encara que això suposi derogar la LOMCE.


► Aviat portarem cinc anys d’un suposat Govern progressista i aquest no ha fet cap tipus d’aposta per l’educació laica. No s’han obert espais de treball per treure d’una vegada per totes la religió de l’escola i no s’ha treballat amb el Govern estatal per derogar el concordat.


El decret de llengües actual no garantitza l’ús de la llengua catalana a tots els centres educatius, la Conselleria no actua amb valentia perquè la llengua catalana sigui la llengua vehicular de tots els centres sufragats amb doblers públics.
Ja vàrem manifestar quan es va aprovar el decret que aquest suposava una passa enrere respecte a les propostes sobre l'aprenentatge de llengües que havia demanat la Comunitat Educativa durant la legislatura governada pel PP. El decret actual fomenta la desigualtat entre els centres educatius, ja que les decisions sobre el tema lingüístic es prenen a cada centre en funció de la seva realitat social. Aquesta pervertida autonomia de centre condueix a generar (i precipitar) les desigualtats socials establint centres de primera, segona o tercera en funció de la barriada o de la procedència social de l'alumnat.
És la Conselleria que ha de disposar d’un bon pla d’aprenentatge de llengües i no deixar-ho en mans de cada centre.
A dia d’avui s’està treballant per reformular el decret però sembla que la Conselleria d’Educació no té clar quin paper ha de jugar el català dins els centres educatius.


El Govern actual no fa una aposta ferma i clara per l’escola pública. La pública ja no pot garantir la igualtat d’oportunitats i ja fa temps que ha perdut la funció d’ascensor social que facilitava a les classes populars i menys afavorides formar-se igual que la resta. La Conselleria d'Educació ha apostat de forma clara per millorar i atendre a les demandes dels empresaris de l'escola concertada en detriment de la urgent inversió en els centres públics. Se podrien deixar de concertar els batxillerats de les escoles privades amb doblers públics. És més, en alguns aspectes les noves mesures adoptades responen a una política de privatització quant a la gestió i organització de l’escola pública. L'escola concertada suposa un 34% del total dels centres educatius de les IB (la més alta de tot l'Estat espanyol) majoritàriament de l'escola catòlica.


Manca d'obertura a la participació democràtica de tota la Comunitat Educativa en la gestió dels centres educatius i en l'activació dels Consells Escolars participatius.
La Conselleria d'Educació amb les seves actuacions envers aquesta qüestió demostra que no vol potenciar la participació horitzontal de tota la comunitat educativa. Participar és quelcom més que decidir coses molt puntuals. Sense informació ni transparència en la gestió de les polítiques públiques tampoc hi pot haver una participació real. 


Manca de suport a l’alumnat amb necessitat educatives especials i manca de professorat i altres professionals per fer front a les necessitats actuals.
L’augment del nombre de professorat, respon majoritàriament a incrementar el nombre de professorat d’anglès, i en pocs casos repercuteix en altres matèries o amb altres grups d’alumnat que necessitarien una major dotació de professorat i d’altres professionals , els quals haurien de formar part de la plantilla dels centres educatius. Aquest fet afecta directament una inclusió de qualitat de tot l’alumnat en els centres educatius.


Manca d’infraestructures i d’inversions en els centres escolars.
Continua i augmenta la situació precària de centres educatius amb aules prefabricades, manca d’espais o amb espais inadequats per a les tasques educatives que s’hi duen a terme.


Ens sobren els motius per reivindicar l’espai que li correspon a l’escola pública. 

Per tot això us demanam que cada dimecres sigui verd un altre cop i us esperam a l'assembla que tindrà lloc el dimecres 12 de febrer a les 18h a Can Alcover de Palma. #OrgullPública.





1 comentari:

  1. Ja era ben hora! Traiem les samarretes i dessuadores verdes!Que no ens enganyin els piho-progres de la conselleria! L'educació s'ho val!

    ResponElimina