De la corbata a la camiseta verda

Ressonen missatges: “ho tornarem a fer”, “el carrer torna a bullir”, “ja he tret de l’armari la camiseta verda”, i qui sap fins on arribarà l’esperit de revolta d’uns o l’impetuositat repressiva dels altres. Jo no ho sé. Ni sé on acabarà, ni sé si acabarà qualque dia aquest estira-i-arronsa político-lingüístic de la nostra terra. Però em resulta xocant que aquestes primeres arengues es fan de dalt cap a baix: president de l’associació de no sé què, ex regidor de no sé on, ex director general d’una altra banda, director de directors d’alguna federació, portaveu de la junta directiva, representant del sindicat no sé quin… 

I em sembla fantàstic que animin al poble a la mobilització i que alcin banderes contra algunes de les paranoies de sempre de l’extrema dreta de sempre. També tenc clar que el símbol de la camiseta verda és del poble i és ben lliure de ser reutilitzat i reciclat per quantes batalles es considerin oportunes. Alguns la coneixen encara com la camiseta anti-TIL, tot i que quan fou parida i començà a circular la primavera de 2012 al TIL encara li faltava un any per néixer. La camiseta sorgí per combatre les retallades i la precarietat de l’escola pública, no ho oblidem mai.

Girant deu anys l’ullada cap enrere potser segones parts no sé si són bones simplement calcant els símbols, els colors, el decorat… O sigui, que ja estaria bé que s’articulàs una resposta social original, espontània i des de la base contra el neofeixisme. Però em grinyola que es presenti l’herència verda del passat com l’escut d’armes de les entitats formals i oficials de sempre. Sembla escoltar: temeu-nos governants! si volem, pitjam el botó vermell i tornam a plantar un 29-S al cor de Ciutat. I potser sí que tenen aquest poder, ja veurem. Però no tornaran deu anys joves.

La plataforma Crida va néixer de la base: de mares, pares i docents que varen teixir una rotlada coral on hi cabien, com no, membres d’associacions del sector. I ben molta feina que feren de la mà. L’assemblea de Docents sorgí entre altres motivacions, per poder impulsar vagues contra les polítiques del Govern sense dependre d’altres entitats del sistema. La base es trobà, s’organitzà, establí la resistència i lluità a peu de carrer. Eren tan de carrer els actors principals d’aquell moviment social que no acabaren a cap despatx de conselleria. 

Ara els ‘jefes’ anuncien vents de guerra. Alguns just fa un parell de mesos penjaren la corbata i descobriren la camiseta verda al cul d’un calaix. La nostàlgia els ha fet atribuir a aquell bocí verd de roba propietats miraculoses sense reflexionar de tota una conjuntura que desembocà en els resultats electorals a Balears de 2015. 

L’actual PP és la segona línia del Govern Bauzà. Que ho recordin alguns dels atiadors actuals de revoltes que ara només veuen el dimoni en Vox, i que imploraven fa un parell de mesos a na Prohens que si governava respectant el català, tendria la benedicció apostòlica i romana de la seva capelleta. Endavant a la nova Causa General si redactau condemnes encertant els diacrítics! Només els hi va faltar afegir que volien… un tobogan. Pel xalet, clar.

                                    Bartomeu Noguera, membre de Crida

                                    Article publicat a la revista Sa Plaça