Com iniciam el nou curs escolar a les Illes Balears?
Des de la Plataforma Crida
volem recordar que el pròxim dilluns comença un nou curs escolar –2n any de
legislatura-, i que la situació de l'educació a les Illes Balears esdevé
preocupant per tot un seguit de raons :
► Els Pressupostos d'educació d'enguany no han
suposat una millora respecte als pressupostos de l'any 2015.
Encara no s’han revertit les greus retallades sofertes
aquests darrers anys (infraestructures, ràtios elevades, menys atenció a
l'alumnat NESE etc.). Així, el pressupost actual és insuficient per dur
endavant actuacions bàsiques de millora de l'educació.
El Govern ha incomplert el que havia promès i ha
demostrat una manca total de previsió i d’interès en solventar les necessitats
urgents del nostre sistema educatiu; la dotació insuficient de recursos per
educació en els pressupostos així ho demostren.
Cal remarcar que el 30% d'augment que el Govern
havia anunciat no es durà a terme aquest pròxim curs.
► Ràtios fora de la llei.
La normativa actual marca 25 alumnes a
infantil/primària, 30 alumnes a ESO i 35 a Batxillerat. La Conselleria proposa
mantenir agrupaments per sobre d'aquestes ràtios.
L'Assemblea de Docents ha detectat 48 centres
públics de primària que començaran el curs amb ràtios il·legals i no
desdoblaran els grups que superin els 25 alumnes per aula per impossibilitat de
disposar d'espais.
► L’aprovació del decret de llengües.
Aquest decret és una passa enrere respecte a les
propostes sobre l'aprenentatge de llengües que havia demanat la Comunitat Educativa
durant la legislatura anterior governada pel PP.
És un decret que fomenta la desigualtat entre els
centres educatius, ja que les decisions sobre el tema lingüístic es decidiran a
cada centre en funció de la seva realitat social. Aquesta pervertida autonomia
de centre condueix a generar (i precipitar) les desigualtats socials establint
centres de primera, segona o tercera en funció de la barriada o de la
procedència social de l'alumnat.
És la Conselleria que ha de disposar d’un bon pla
d’aprenentatge de llengües i no deixar-ho en mans de cada centre.
► Una aposta ferma i clara per l’escola
privada-concertada.
La Conselleria d'Educació ha apostat de forma clara per millorar i atendre a les demandes
dels empresaris de l'escola concertada en detriment de la urgent inversió en
els centres públics. És més, en alguns aspectes les noves mesures adoptades
responen a una política de privatització quant a gestió i a organització de
l’escola pública. L'escola concertada suposa un 34% del total dels centres
educatius de les IB (la més alta de tot l'Estat espanyol) majoritàriament de
l'escola catòlica.
► Manca d'obertura a la participació
democràtica de tota la
Comunitat Educativa en la gestió dels centres educatius i en
l'activació dels Consells Escolars participatius.
La Conselleria d'Educació amb les seves actuacions envers aquesta qüestió demostra que no
vol potenciar la participació horitzontal de tota la comunitat educativa, en
tenim alguns exemples:
- La creació de l'òrgan de participació dels
directors dels centres Educatius - mesa de diàleg permanent amb els directors
IB- atorga una situació "privilegiada" als directors creant
duplicitats amb els Consells Escolars i suplantant funcions de la Mesa Sectorial.
Es retorna a una situació jeràrquica i
antidemocràtica fins i tot més enllà del que planteja la LOMCE.
- Per primera vegada hi ha una Direcció General de
Comunitat educativa i encara no ha portat a terme cap iniciativa de calat amb
tota la comunitat.
► L’aplicació de la LOMCE.
La
LOMCE
segueix el seu curs a la nostra comunitat.
A la proposta de modificació dels currículums que
va fer la Conselleria
no es varen recollir moltes al·legacions presentades per diversos col·lectius i
es va apostar pel continuisme respecte al decret anterior. Es tracta d'uns
currículums que deixen de banda la formació integral de la persona.
A més, un dels principis bàsics de la LOMCE, l'autonomia de
centres, és l'eix fonamental de la política educativa d'aquest govern. Una
autonomia de gestió de centre que pot suposar una desigualtat entre centres i
una manca d'equitat, a més d'un retrocés en la gestió democràtica.
El curs passat no es feren les revàlides a
primària, la Conselleria,
però, no mantingué una postura clara i valenta des de l’inici de curs.
► Manca d’un pla integral per posar fre al
fracàs escolar.
Les IB són la comunitat autònoma amb un major
índex d'abandonament escolar de tot l'Estat, sols superat per Ceuta i Melilla
amb un 26% d'abandonament. En el conjunt de l'estat aquest se situa en un 19%
(front al 8,7% del País Basc)
► Cap tipus d’aposta per l’educació laica.
► Manca de suport a l’alumnat amb necessitat
educatives especials.
Calen més PT’s i ATE’s
als centres. Hi ha moltes famílies que pateixen la impotència de la manca
d’atenció que tindrà el seu infant, una vertadera escola inclusiva ha de posar
els recursos necessaris per atendre a tot l’alumnat.
► Manca de professorat.
L’augment, tant divulgat
per part de la Conselleria,
del nombre de professorat, respon majoritàriament a incrementar el nombre de
professorat d’anglès i ens pocs casos repercuteix en altres matèries i altres
grups d’alumnat que necessitarien una major dotació de professorat.
► Manca d’infraestructures i d’inversions en
els centres escolars.
Continua i augmenta la
situació precària de centres educatius amb aules prefabricades, manca d’espais
o amb espais inadequats per a les tasques educatives que s’hi duen a terme.
LA PLATAFORMA CRIDA demana:
- La paralització de la LOMCE i per tant la seva
aplicació.
- La paralització del decret de llengües.
- Una escola pública de qualitat, inclusiva,
equitativa i realment democràtica.
- Una escola laica.
- L’execució d’un pla per minvar l'abandonament i
el fracàs escolar.
- Paralització de totes les mesures de
privatització de l’escola pública. Elaboració d’un pla a llarg termini per
deixar de concertar centres, començant per les etapes d’educació no
obligatòria.
- Una aposta ferma per l’aprenentatge de la
llengua de la nostra comunitat: el català.
- Augmentar el finançament fins a arribar almenys
a un 7% del PIB.
A
Palma, 9 de setembre de 2016
Faltan propuestas para fp. Yo mayor de 55 años doy 23 horas lectivas y 5 materias diferentes
ResponEliminaImpartir més de 21 hores lectives és il·legal. En el teu cas, el màxim possible és de 20 hores (atès que tens dret a una hora de reducció). L'equip directiu del teu centro ho sap en això i cal que faci cas a la teva reclamació.
EliminaMolt clar, molt cert, molt sintètic
ResponEliminaEnhorabona a la Plataforma Crida.
ResponEliminaSr. Conseller Martí March a vostè li pertoca respondre. Si és veritat el que diu el comunicat, la Conselleria d'Educació actua amb la línea marcada pel "pacte per l'educació" del Cercle d'Economia que segueix les directrius de les corporacions transnacionals al TISA (tractat de serveis...) que patrocina una educació al servei de l'èlit dirigent i en contra de la ciutadania.
No interesa formar gent que sia capaç d'entendre i defesar-se en el món que vivim. Si no posa remei a tots aquests mals del nostra sistema educatiu, vostè Sr.March será un gran enimic de l'educació dels nostres infants i joves. Farà molt de mal a la nostra societat.