divendres, 9 de setembre del 2016

Comunicat inici de curs


Com iniciam el nou curs escolar a les Illes Balears?
Des de la Plataforma Crida volem recordar que el pròxim dilluns comença un nou curs escolar –2n any de legislatura-, i que la situació de l'educació a les Illes Balears esdevé preocupant per tot un seguit de raons :

Els Pressupostos d'educació d'enguany no han suposat una millora respecte als pressupostos de l'any 2015.
Encara no s’han revertit les greus retallades sofertes aquests darrers anys (infraestructures, ràtios elevades, menys atenció a l'alumnat NESE etc.). Així, el pressupost actual és insuficient per dur endavant actuacions bàsiques de millora de l'educació.
El Govern ha incomplert el que havia promès i ha demostrat una manca total de previsió i d’interès en solventar les necessitats urgents del nostre sistema educatiu; la dotació insuficient de recursos per educació en els pressupostos així ho demostren.
Cal remarcar que el 30% d'augment que el Govern havia anunciat no es durà a terme aquest pròxim curs.

Ràtios fora de la llei.
La normativa actual marca 25 alumnes a infantil/primària, 30 alumnes a ESO i 35 a Batxillerat. La Conselleria proposa mantenir agrupaments per sobre d'aquestes ràtios.
L'Assemblea de Docents ha detectat 48 centres públics de primària que començaran el curs amb ràtios il·legals i no desdoblaran els grups que superin els 25 alumnes per aula per impossibilitat de disposar d'espais.


L’aprovació del decret de llengües.
Aquest decret és una passa enrere respecte a les propostes sobre l'aprenentatge de llengües que havia demanat la Comunitat Educativa durant la legislatura anterior governada pel PP.
És un decret que fomenta la desigualtat entre els centres educatius, ja que les decisions sobre el tema lingüístic es decidiran a cada centre en funció de la seva realitat social. Aquesta pervertida autonomia de centre condueix a generar (i precipitar) les desigualtats socials establint centres de primera, segona o tercera en funció de la barriada o de la procedència social de l'alumnat.
És la Conselleria que ha de disposar d’un bon pla d’aprenentatge de llengües i no deixar-ho en mans de cada centre.

Una aposta ferma i clara per l’escola privada-concertada.
La Conselleria d'Educació ha apostat de forma clara per millorar i atendre a les demandes dels empresaris de l'escola concertada en detriment de la urgent inversió en els centres públics. És més, en alguns aspectes les noves mesures adoptades responen a una política de privatització quant a gestió i a organització de l’escola pública. L'escola concertada suposa un 34% del total dels centres educatius de les IB (la més alta de tot l'Estat espanyol) majoritàriament de l'escola catòlica.

Manca d'obertura a la participació democràtica de tota la Comunitat Educativa en la gestió dels centres educatius i en l'activació dels Consells Escolars participatius.
La Conselleria d'Educació amb les seves actuacions envers aquesta qüestió demostra que no vol potenciar la participació horitzontal de tota la comunitat educativa, en tenim alguns exemples:
- La creació de l'òrgan de participació dels directors dels centres Educatius - mesa de diàleg permanent amb els directors IB- atorga una situació "privilegiada" als directors creant duplicitats amb els Consells Escolars i suplantant funcions de la Mesa Sectorial.
Es retorna a una situació jeràrquica i antidemocràtica fins i tot més enllà del que planteja la LOMCE.
- Per primera vegada hi ha una Direcció General de Comunitat educativa i encara no ha portat a terme cap iniciativa de calat amb tota la comunitat.

L’aplicació de la LOMCE.
La LOMCE segueix el seu curs a la nostra comunitat.
A la proposta de modificació dels currículums que va fer la Conselleria no es varen recollir moltes al·legacions presentades per diversos col·lectius i es va apostar pel continuisme respecte al decret anterior. Es tracta d'uns currículums que deixen de banda la formació integral de la persona.
A més, un dels principis bàsics de la LOMCE, l'autonomia de centres, és l'eix fonamental de la política educativa d'aquest govern. Una autonomia de gestió de centre que pot suposar una desigualtat entre centres i una manca d'equitat, a més d'un retrocés en la gestió democràtica.
El curs passat no es feren les revàlides a primària, la Conselleria, però, no mantingué una postura clara i valenta des de l’inici de curs.

Manca d’un pla integral per posar fre al fracàs escolar.
Les IB són la comunitat autònoma amb un major índex d'abandonament escolar de tot l'Estat, sols superat per Ceuta i Melilla amb un 26% d'abandonament. En el conjunt de l'estat aquest se situa en un 19% (front al 8,7% del País Basc)

Cap tipus d’aposta per l’educació laica.

Manca de suport a l’alumnat amb necessitat educatives especials.
Calen més PT’s i ATE’s als centres. Hi ha moltes famílies que pateixen la impotència de la manca d’atenció que tindrà el seu infant, una vertadera escola inclusiva ha de posar els recursos necessaris per atendre a tot l’alumnat.

Manca de professorat.
L’augment, tant divulgat per part de la Conselleria, del nombre de professorat, respon majoritàriament a incrementar el nombre de professorat d’anglès i ens pocs casos repercuteix en altres matèries i altres grups d’alumnat que necessitarien una major dotació de professorat.

Manca d’infraestructures i d’inversions en els centres escolars.
Continua i augmenta la situació precària de centres educatius amb aules prefabricades, manca d’espais o amb espais inadequats per a les tasques educatives que s’hi duen a terme.



LA PLATAFORMA CRIDA demana:
- La paralització de la LOMCE i per tant la seva aplicació.
- La paralització del decret de llengües.
- Una escola pública de qualitat, inclusiva, equitativa i realment democràtica.
- Una escola laica.
- L’execució d’un pla per minvar l'abandonament i el fracàs escolar.
- Paralització de totes les mesures de privatització de l’escola pública. Elaboració d’un pla a llarg termini per deixar de concertar centres, començant per les etapes d’educació no obligatòria.
- Una aposta ferma per l’aprenentatge de la llengua de la nostra comunitat: el català.
- Augmentar el finançament fins a arribar almenys a un 7% del PIB.

                                                                                  A Palma, 9 de setembre de 2016


4 comentaris:

  1. Faltan propuestas para fp. Yo mayor de 55 años doy 23 horas lectivas y 5 materias diferentes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impartir més de 21 hores lectives és il·legal. En el teu cas, el màxim possible és de 20 hores (atès que tens dret a una hora de reducció). L'equip directiu del teu centro ho sap en això i cal que faci cas a la teva reclamació.

      Elimina
  2. Molt clar, molt cert, molt sintètic

    ResponElimina
  3. Enhorabona a la Plataforma Crida.
    Sr. Conseller Martí March a vostè li pertoca respondre. Si és veritat el que diu el comunicat, la Conselleria d'Educació actua amb la línea marcada pel "pacte per l'educació" del Cercle d'Economia que segueix les directrius de les corporacions transnacionals al TISA (tractat de serveis...) que patrocina una educació al servei de l'èlit dirigent i en contra de la ciutadania.
    No interesa formar gent que sia capaç d'entendre i defesar-se en el món que vivim. Si no posa remei a tots aquests mals del nostra sistema educatiu, vostè Sr.March será un gran enimic de l'educació dels nostres infants i joves. Farà molt de mal a la nostra societat.

    ResponElimina