dilluns, 2 de març de 2015

La lluna és verda si tu vols

«Reclamam una educació de qualitat, pública, laica, gratuïta i en català». Així va començar una petita història d'un grup de persones que ens vèiem en cor de cridar ara fa gairebé tres  anys armats, tan sols, amb una camiseta verda i tanta imaginació com energia. Cridar per un demà millor i cridar per fer saber que enfront del senyors de les estisores (que, curiosament, també són els senyors dels sobres, les comissions, les obres sospitoses, els amics poderosos...) hi havia i hi ha un poble amb una dignitat a prova de cops.
De qualitat, pública, laica, gratuïta i en català. Aquesta continua essent avui la nostra “lluna” després de tres anys de camí. Una fita que seguim considerant un pilar fonamental per, a continuació, començar a construir la millor educació possible per aquesta terra nostra. Perquè hi ha principis que no es poden negociar ni endolcir si no volem perdre el nord i el sentit del nostre caminar junts.

Des de la Plataforma Crida sabem que treballar de cara a la lluna ens situa sempre en el costat alternatiu del dia a dia: no donam espectacle, no hi ha presidents ambiciosos, no tenen el nostre mòbil els centres de poder, no feim favors perillosos... Vaja, que som una plataforma, no un trampolí a res ni a enlloc. Sabem que tenim vocació de minoria absoluta, però això també ho pensàvem el dia en què ens vam decidir estampar camisetes per exemple verdes amb la imatge d'un embut i un grapat de lletres blanques.
Aquest 2014 que acomiadam ha estat un exemple d'aquest treball silenciós i constant i el nostre crit de guerra ha estat i és el Llibre Verd. Un projecte ambiciós per deixondir la societat i donar-li l'altaveu perquè es parli a tot arreu de quina educació volem pel demà. Es tracta, simplement, de teixir des de Crida una xarxa de comunicació i treball que permeti escoltar també la veu d'aquella part de la ciutadania que vol parlar però no disposa de tribunes perquè l'escoltin. Perquè a la històrica manifestació del 29S hi havia segur, economistes, grans empresaris i personatges de reconegut llinatge, però els carrers s'ompliren gràcies sobretot a la presència de botiguers, gent a l'atur, joves estudiants, jubilats i milers de perfils de persones que volien dir prou -i cridar prou- a les imposicions.
I és que si tornam a llegir el lema d'aquella jornada de mobilització «Contra la imposició, defensam l'educació» ens adonarem que no era un crit de protesta més. Allò va ser el dia en el qual moltes persones sense veu varen deixar dit que no els agradava el que hi havia i que comptàssim amb ells per fer alguna cosa distinta. Les imposicions i repressions patides pels docents i estudiants, el descontrol administratiu, les salvatges retallades ideològicament dissenyades, les noves lleis del nacionalcatolicisme del segle XXI i els reiterats cops de puny damunt la dignitat havien provocat la major reacció del poble balear.
Clar que tothom té dret a interpretar els esdeveniments a la seva manera, però els «llunàtics» de Crida pensam que l'extraordinari i històric moviment social que aquests anys ha passat per damunt de totes les estructures conegudes i establertes a aquesta terra ha estat molt més que un clam contra el president Bauzá contra aquest PP que ens ha tocat patir. Un dels crits col·lectius més potents que mai no s'ha escoltat es mereix, o més ben dit, exigeix una resposta que estigui a l'alçada de la situació i del moment.
Si no volem el mateix plat de sempre no podem mantenir els mateixos ingredients i idèntiques receptes, mentre prometem a tothom que aquesta vegada el resultat serà ben distint. A més, s'ha de tenir en compte que ara ja sabem que si volem, la lluna també pot ser verda.
                                                          Bartomeu Noguera Vidal
                                                          Article publicat a l’anuari 2014 de Contrainfo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada