Bon dimecres de l'embut!
Aquesta setmana hem complit tres anys de feina i de vida. Han estat tres anys de feina de formiguetes, de sensibilització i de treball per empoderar a la ciutadania , per obrir consciències i visualitzar el que està passant en educació i en general en el món que ens envolta.
Vàrem ser el combustible que feu possible que la maquinària de la gran marea verda es poses en marxa.
Hem perdut el compte de quantes camisetes hi ha al carrer, mai ens haguérem imaginat "equipar" als 100.000 participants de la manifestació més gran de la història de les Illes Balears. Aquest dia ens vàrem adonar que la feina de formiguetes des del convenciment que cal visualitzar la lluita amb un instrument comú com era una camiseta s'havia assolit.
Durant dos anys i mig hem fet assemblees cada primer dimecres de cada mes, el que nosaltres anomenem dimecres de l'embut, tot un repte, ja que sostenir en el temps assemblees mensuals és una feina de molta constància.
Ens hem tancat a les escoles, hem iniciat un llibre verd de l'educació, hem vestit el mobiliari de tot el món amb camisetes cridaneres, no hi ha hagut cap dimecres de l'embut sense camisetes cridaneres al carrer i a les escoles, hem creat el front comú anti lomqe, hem dit no al TIL, hem fet campanyes de no aprovació de la PGA, hem fet jornades, hem fet pastissos verds amb embuts, hem fet carrosses de l'embut, bosses, senalles, arracades, hem rebut premis, hem creat les assemblees de comunitat educativa, hem entrat al despatx de na Núria Riera per demanar la seva dimissió i la del President Bauzà, hem fet el primer flashmob embut contra aquest mal govern, ... Com va dir un company de la Crida "és que la marea verda camina sola" i d'això es tracta. L'empoderament té aquestes coses.
Us deixem una foto del juny del 2012 quan vàrem presentar el nostre manifest i la premsa ni va venir a la convocatòria, clar, com fer cas a mestres, estudiants, mares i pares vestits amb una camiseta verda amb unes lletres que deien educació pública de qualitat i un embut?.
Gràcies a tots i a totes el que sou Crida.
La lluita continua.
No hi passarem!!!
Aquesta setmana hem complit tres anys de feina i de vida. Han estat tres anys de feina de formiguetes, de sensibilització i de treball per empoderar a la ciutadania , per obrir consciències i visualitzar el que està passant en educació i en general en el món que ens envolta.
Vàrem ser el combustible que feu possible que la maquinària de la gran marea verda es poses en marxa.
Hem perdut el compte de quantes camisetes hi ha al carrer, mai ens haguérem imaginat "equipar" als 100.000 participants de la manifestació més gran de la història de les Illes Balears. Aquest dia ens vàrem adonar que la feina de formiguetes des del convenciment que cal visualitzar la lluita amb un instrument comú com era una camiseta s'havia assolit.
Durant dos anys i mig hem fet assemblees cada primer dimecres de cada mes, el que nosaltres anomenem dimecres de l'embut, tot un repte, ja que sostenir en el temps assemblees mensuals és una feina de molta constància.
Ens hem tancat a les escoles, hem iniciat un llibre verd de l'educació, hem vestit el mobiliari de tot el món amb camisetes cridaneres, no hi ha hagut cap dimecres de l'embut sense camisetes cridaneres al carrer i a les escoles, hem creat el front comú anti lomqe, hem dit no al TIL, hem fet campanyes de no aprovació de la PGA, hem fet jornades, hem fet pastissos verds amb embuts, hem fet carrosses de l'embut, bosses, senalles, arracades, hem rebut premis, hem creat les assemblees de comunitat educativa, hem entrat al despatx de na Núria Riera per demanar la seva dimissió i la del President Bauzà, hem fet el primer flashmob embut contra aquest mal govern, ... Com va dir un company de la Crida "és que la marea verda camina sola" i d'això es tracta. L'empoderament té aquestes coses.
Us deixem una foto del juny del 2012 quan vàrem presentar el nostre manifest i la premsa ni va venir a la convocatòria, clar, com fer cas a mestres, estudiants, mares i pares vestits amb una camiseta verda amb unes lletres que deien educació pública de qualitat i un embut?.
Gràcies a tots i a totes el que sou Crida.
La lluita continua.
No hi passarem!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada