Aquests dies
s’ha tancat el primer esborrany d’un Pacte per l’Educació a les Illes Balears Illes per un Pacte que s’ha promogut des de diverses
entitats illenques, inicialment pel Cercle d’Economia/ Cercle Educatiu i Menorca Edu21,
entitats que varen aportar els documents que ja tenien elaborats. Posteriorment
s’hi afegiren Pitiuses per l'acord Educatiu, Assemblea de Docents Assemblea de Docents i també la Plataforma CRIDA Plataforma Crida
La
Plataforma CRIDA, tal com es va acordar a l’assemblea d’octubre, hem participat
en aquest procés amb l’objectiu de fer aportacions i debatre conjuntament amb
tots els i les representants de les diferents entitats qualsevol proposta que
sorgís.
Entenem que un Pacte per
l’Educació ha de ser fruit d’un debat en el qual es generin els continguts
mínims per garantir l’equitat en el sistema educatiu sostingut amb fons
públics. En els temps que corren i amb una llei estatal, la LOMQE, al servei de
les polítiques neoliberals, pensam que un pacte per l’educació hauria de tenir
com a objectiu corregir les polítiques privatitzadores que en els darrers anys
han sotmès l’educació pública a la condició subsidiària de la privada.
Entenem que un
pacte social per l’educació ha de ser un compromís de tota la societat amb
l’educació pública, que és la que ha de vertebrar el sistema educatiu a l’estat
espanyol i a les nostres Illes.
Per tot això,
des de l’inici del procés la Plataforma Crida hem plantejat a totes les
entitats que formen Illes per un Pacte un seguit de qüestions que pensam s’han
de tenir en compte a l’hora de plantejar un pacte:
·
Entenem que un Pacte ha de ser
concret, realista i possible. S’ha de basar en aspectes claus que permetin
un compromís real de totes les forces polítiques, sindicals i socials per
fer-lo possible.
Partint d’aquesta idea, a Crida pensam que cal
concretar els objectius i les finalitats. Explicitar a qui s’adreça el pacte.
Debatre i consensuar quins aspectes bàsics hi han de figurar, exposar els
compromisos que es demanen a totes les parts i preveure com s’avaluaran els
resultats.
·
També entenem que el procés per a
l’elaboració d’un Pacte per l’Educació ha de partir d’una democràcia
participativa i no d’una representativa i, per tant, s’ha de garantir la
màxima informació i el màxim debat i, fruit d’aquest debat, la presa de
decisions vinculants de tota la comunitat educativa i de la ciutadania. Sabem
que sovint aquest procés és lent, però és l’únic que garanteix la participació
real de la ciutadania.
Els/les portaveus de Crida que han participat
en tot el procés consideren que no s’han complert aquests dos punts bàsics. No
ha existit el debat real en temes tan importants com: el lingüístic, els
concerts educatius i l’educació laica, temes que Crida ha posat damunt la taula
més d’una vegada amb l’objectiu de poder entrar en un debat més profund, temes
també protagonistes d’anys de lluita intensa d’un col·lectiu de persones en
defensa d’una escola pública, de qualitat, laica i en català.
Fruit d’això ha sortit un document molt
general i poc concret, que sembla més una declaració d’intencions poc
susceptibles de ser valorades i avaluades, que uns eixos bàsics de compromís
polític i social. A més, ha estat un procés totalment calendaritzat que ens ha
fet anar a contrarellotge, per la qual cosa no hi ha hagut espais per al debat
assembleari i ni el temps que aquest requereix.
Una vegada analitzat el procés
en el qual hem participat, ens atrevim a fer una proposta d’allò pensam que
s’hauria d’especificar en aquest pacte:
-
Derogació de
la LOMQE.
-
Fi de totes
les retallades en educació.
-
Educació
gratuïta de 0 a 16 anys.
-
Educació
pública de qualitat equitativa. Mesures concretes de compensació de les
desigualtats. Repartiment dels recursos segons les necessitats.
-
Legislar i/o
fer complir la legislació perquè la llengua catalana sigui la llengua vehicular
d’ensenyament a la nostra comunitat autònoma. Cal parlar de decret de mínims,
per rebutjar-lo o per fer-lo complir, però un pacte no pot obviar la legislació
vigent.
-
Impulsar una
legislació que impedeixi el finançament públic d’una educació elitista.
-
Passar d’una
democràcia representativa a una democràcia participativa pel que fa a la
implicació de la comunitat educativa als centres escolars, tenint en compte els
tres pilars bàsics d’aquesta: màxima informació, màxim debat i màxima decisió
(vinculant).
-
Només
l’educació pública de qualitat és la garantia d’una educació compensatòria de
les desigualtats, inclusiva i democràtica. Per això, pensam que cal parlar de
quin paper han de tenir els poders públics en tot això. S’hauria de crear una
xarxa de centres docents de titularitat i gestió pública, amb suficients places
escolars per al conjunt de la població.
-
L’educació
sostinguda amb doblers públics ha de ser
laica. La religió ha de sortir de l’horari lectiu obligatori. L’escola
no ha de ser un lloc d’exclusió, on se segregui l’alumnat en funció de les
creences o conviccions de les seves famílies.
-
L’educació
de qualitat (qualitat lligada a equitat) és incompatible amb les polítiques de
privatització, amb la necessitat d’inversions en l’educació pública i la
paralització de la política de concerts educatius amb empreses privades.
-
Mentre hi
hagi concerts educatius cal exigir a l’ensenyament privat/concertat que compleixi la legalitat en les mateixes
condicions que el sector públic en tot allò referent a l’admissió d’alumnat,
l’atenció a la diversitat, la selecció de professorat, el funcionament
democràtic i el laïcisme.
-
Suprimir
tots aquells concerts educatius que no compleixin els principis d’igualtat en
les condicions d’admissió i la legislació sobre escolarització, com també tots
aquells que segreguin per religió i/o sexe.
-
Establir
fórmules de control i de gestió democràtica dels centres educatius.
-
Amb la LOMQE
els directors dels centres tenen tot el poder. En el pacte cal reflectir que
volem un model totalment oposat, que parteixi de la democràcia participativa de
la comunitat educativa.
-
Per fer
possible tot això en el manifest de Crida ja demanam que les inversions en
educació augmentin fins arribar a un 7% del PIB. S’hauria també d’establir un
percentatge i un calendari de compromís per part dels partits polítics com a
responsables de la gestió directe de l’educació.
-
Les
condicions laborals del professorat també han de figurar a un pacte. Cal
concretar diferents mesures de millora.
-
Universitat
gratuïta.
- ...
- ...
Per tot això, us convidem a la propera ASSAMBLEA de CRIDA
dimecres 4 de febrer a les 18.00h. al CEIP Es Pont, on posarem en comú totes
les qüestions referides al PACTE per l’EDUCACIO. I, per fer-ho amb coneixement
de causa, us convidem a fer una lectura dels DOCUMENTS del PACTE, per poder valorar l’ anàlisi i propostes que s’hi
fan.
OPINAU VOSALTRES, ARA ÉS EL MOMENT!
Els concerts que fa l'estat amb la sanitat privada o amb l'educació privada (o amb qualsevol altra activitat) són estratègies TRANSITÒRIES que li permeten prestar un SERVEI a la ciutadania, a l'espera de poder-lo oferir directament i sense intermediaris, quan s'hagin aconseguit (destinat) unes partides pressupostàries suficients per fer els centres docents que siguin i dotar-los de material i de professores, adquirir els aparells de TAC o de Ressonància magnètica que encara no es tenien, dotar un servei de cirurgia cardíaca...
ResponEliminaEl que no pot ser és que els concerts, com és ara els d'educació, siguin permanents i ja formin part del sistema. Un sistema dual públic/privat concertat.
Els que vulguin una escola privada, que la se paguin, com la sanitat privada, que n'hi ha que ho fan. Ja s'arreglaran, que cadascú inverteixi els seus doblers així com trobi. Jo m'estim més un servei públic, transparent, legal i que no té com a finalitat l'enriquiment sinó prestar un servei a la societat, sense distingir entre rics i pobres, blancs i negres, alts i baixos, grassos i magres, ... Salut