La contestació política i social a la LOMCE ha estat és
d'una intensitat mai no vista. No n'hi ha per menys: el tàndem Wert-Rajoy ha
aconseguit un dels nyaps més estrambòtics de la recent història educativa
d'Espanya. En un temps i un àmbit en els quals el consens és fonamental, han
aconseguit un dissens gairebé generalitzat, amb l'excepció dels afectats per la
disciplina del partit del tàndem. Una formació que, sembla, encara no s'ha
adonat del mal que la seva política està provocant, no només als centres
educatius, sinó també a les seves pròpies expectatives electorals. Potser Rajoy
s'hauria de mirar al mirall de l'inefable Bauzá, aquell que volia subjugar el
professorat, aquell que menyspreà els professionals de l'educació, i que ha caigut
víctima de la seva megalomania.
Sigui com sigui, el fet és que el
sistema escolar, que necessita estabilitat i permanència, es troba immers en un
preocupant vaivé, en gran mesura provocat per la irresponsabilitat d'una classe
política que utilitza l'educació a conveniència de les seves tàctiques de mira
curta per aconseguir el poder, o per mantenir-s'hi. És així com els darrers
quaranta-cinc anys Espanya ha estat campiona de la inestabilitat escolar: s'han
promulgat fins a set lleis educatives!
A l'horitzó s'albira (toquem
fusta!) un nou canvi: si a les properes eleccions generals la ciutadania pot
capgirar l'orientació política del país, aquell a qui toqui governar haurà de
promulgar una nova llei educativa. Cal esperar que aquesta vegada serà amb fonaments
sòlids. Per això, per garantir solidesa i estabilitat, aquesta llei s'ha de fer
com s'haurien d'haver fet les anteriors: amb el màxim acord social i polític,
també entre les múltiples associacions i institucions que mantenen el caliu
educatiu del país.
La política educativa no pot ser
sinó pública; és a dir: discutida, decidida i gestionada per la ciutadania. Per
facilitar que sigui així, l'anomenat "Foro de Sevilla" (un grup de
professionals de l'educació constituït l'any 2012 a Sevilla, entre els quals em
compto) ha fet públic el Documento de bases para una ley de educación. Acuerdo
social y político educativo. En l'elaboració d'aquest document hi han
participat més de vint-i-cinc col·lectius socials, professionals, sindicals i
polítics (de Balears també hi ha participat la plataforma Crida). La voluntat
del Foro de Sevilla és obrir ara un procés d'anàlisi, discussió i presa de
decisions que impliqui el màxim de persones i col·lectius amb voluntat de
transformar i millorar l'actual estat de l'educació.
Impossible fer referència aquí a
totes les mesures que es proposen en el document que haurien d'orientar la llei
que substitueixi la LOMCE, però sí que voldria destacar-ne algunes.
Subratllaria, per exemple, el compromís ferm amb l'escola pública, l'única que
pot garantir la cohesió social. És per això que es preconitza capgirar la
situació que ara tenim a Espanya, en què un elevat percentatge de les escoles
privades són finançades amb doblers públics. Recordem que a primària, per
exemple, s'escolaritzen en centres públics el 68% dels estudiants, mentre que
la mitjana de l'OCDE és del 89%. En aquest escenari de privatització de
l'ensenyament amb recursos públics, les Illes Balears ocupen un lloc
preeminent: el curs 2013-14 aquesta comunitat fou, juntament amb Madrid, el
País Basc i Navarra, una de les que tenien un percentatge més alt d'alumnat
matriculat a l'escola privada concertada. Al document es preconitza la
supressió progressiva del finançament públic dels centres privats concertats.
No es tracta de fer creu i ratlla: la creació d'una xarxa única de centres de
titularitat i gestió pública s'ha de fer de forma progressiva, voluntària i
negociada, perquè s'hi puguin integrar els centres privats concertats que ho
vulguin. Mentrestant, ni un sol concert més per a l'educació privada i
supressió immediata de finançament a centres que practiquin qualsevol tipus de
discriminació o no assegurin la gratuïtat.
La nova llei ha de garantir el
dret a una educació pública, gratuïta i de qualitat entre els 0 i els 18 anys i
una àmplia xarxa pública d'Educació de Persones Adultes. Cal revaloritzar les
etapes d'Infantil i Primària, que són els pilars de tot el procés educatiu.
L'Educació Secundària Obligatòria ha de conduir a una única titulació al final
de l'etapa, sens perjudici que durant aquesta es produeixi un procés
d'opcionalitat gradual. La Formació Professional s'ha de desenvolupar a través
d'una xarxa pública de centres integrats, centres en els quals s'han de
promoure perfils lligats al benestar social i a la sostenibilitat ambiental, i
no només els que estan lligats als interessos immediats del mercat. Assegurar
un bon finançament que garanteixi la qualitat del sistema educatiu és una altra
de les mesures que voldria destacar. Aquest finançament es diu al document ha
d'estar, no al voltant de la mitjana europea, sinó en la mitjana dels països
que tenen més bons resultats en educació, fins a aconseguir el 7% del PIB. Una
escola pública que garanteixi una formació òptima per a tot l'alumnat i un
professorat amb estabilitat, autonomia, recursos i suports exigeix que es faci
aquesta inversió. Com ho exigeix poder assolir altres fites previstes al
document, com ara la disminució de les ràtios alumnes/professor, la millora de
la formació del professorat, l'ampliació de personal docent i d'altres
professionals de l'àmbit educatiu, posar en marxa mesures de reforçament i de
suport educatiu, l'organització del centre i del currículum des de la inclusió,
etc.
La futura llei ha de tenir
present que les finalitats de l'educació són àmplies, i per això mateix s'ha de
prioritzar una formació intel·lectual que permeti comprendre la societat en la
qual vivim i participar en la seva millora; la formació per a una ciutadania
crítica, solidària i responsable; el desenvolupament emocional i del benestar
personal i de la comunitat; l'eliminació del sistema patriarcal i el respecte a
la diversitat d'identitats sexuals; el coneixement del medi ambient i la
participació en la seva defensa; el desenvolupament de la creativitat i el respecte
a les individualitats. L'escola, per tant, no pot ser un espai d'adoctrinament.
Per això els centres han de tenir un caràcter laic, que implica respectar la
llibertat de consciència i educar sense dogmes. I també per aquesta raó, cal
denunciar el Concordat amb el Vaticà i eliminar d'una vegada per totes
l'assignatura de Religió de l'escola i la simbologia religiosa dels centres
escolars, reminiscències franquistes impròpies d'un Estat que es diu
aconfessional. Si la llei que volem després de la LOMCE no és discutida,
decidida i gestionada per la ciutadania, ens tornarem a trobar amb el mateix.
És per això que els processos participatius i l'autonomia de la comunitat
educativa respecte del poder institucional són d'una importància cabdal; és per
això que sempre convé que les organitzacions i plataformes d'alumnes, docents,
pares i mares, siguin autònomes i no quedin diluïdes en les estructures del
poder polític.
Francesca Salvà Mut
Professora titular del
departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l´Educació de la UIBMembre del Foro de Sevilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada