MANIFEST PRIMER ANIVERSARI DE LA PLATAFORMA CRIDA

EL NAIXEMENT

Ara farà un any que un grup de mares de l'escola Es Pont al barri de Son Gotleu, a Palma, preocupades pel deteriorament que l'ensenyament públic patia, va convocar una assemblea oberta per debatre les mesures i retallades que el govern del partit popular de les Illes duia a terme i per proposar una onada de camisetes verdes cada dimecres per tal de fer evident el rebuig d'aquelles mesures i la voluntat de lluita per una escola pública digna.

La resposta va ser d'excel.lent, es va omplir la sala amb mares i pares vinguts de diferents amipes, mestres d'escoles de primària, professorat de secundària, d'universitat, alumnes preocupats pel seu futur, associacions d'estudiants, sindicats i partits polítics.

La Crida estava en marxa, des d'aquell mes de març, les assemblees s'han anat succeint sense interrupcions fins avui; tenim unes quinze mil camisetes al carrer i el color verd és present a qualsevol acció reivindicativa en el món de l'ensenyament.

També, però no únicament, un llarg llistat d'accions conformen la vida d'aquest jove moviment que és conegut familiarment com L'EMBUT.

No és una casualitat que fos l'escola Es Pont el bressol de la Crida. Aquest centre es mereix un homenatge per la feina, la bona feina que fa i ha fet durant molts d'anys en circunstàncies ben difícils, val la pena recordar la seva llarga lluita per tenir un pati en condicions, senzillament un pati perquè els nins i les nines poguessin jugar, un espai que se li negava sistemàticament per part de l,ajuntament del PP de Palma.

NO VIVIM UNA CRISI SINÓ UNA NOVA ÈPOCA...

Una època...que si es vol afegir, també és una estafa, un engany a la ciutadania intentant fer.nos creure que la solució als problemes socials i econòmics passaven i passen per

profundes retallades als serveis públics, a la sanitat i a l'educació; ens deien i ens diuen que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que era necessari que tots i totes ens estrenyessim el cinturó; us en recordeu? alguns dels nostres governants va parlar fins i tot de reformar el capitalisme. Avui ja sabem on han anat els milers de milions retallats, avui ja sabem que anem cap una societat privatitzada gairebé al cent per cent, una societat de desigualtats creixents, sense esperança pels milions de persones que no tenen cabuda en aquest sistema, una societat que dificilment és pot dir a ella mateixa democràtica.

El passat curs escolar 2011/12 ja vàrem viure el desmantellament de programes de compensació i d'ajuda a les desigualtats entre els nostres infants. El curs va acabar amb el decret de mesures urgents en matèria de personal i la corresponent reducció de plantilles que es pot xifrar pel cap baix en uns tres.cents professors menys.

La lluita i la caparrudesa de molts centres va omplir les façanes de llaçades en defensa de la llengua catalana fent inútils, fins aquest moment, els esforços de la Conselleria d'Educació per acabar amb aqueixa anomalia que es diu català.

L'actual curs hem continuat veient com es perden programes de suport, s'empitjoren les condicions de feina del professorat, desapareixen elements importants de qualitat, es retallaven i es retallen les despeses educatives; i en els darrers mesos hem assistit al desplegament de tota una bateria de lleis autonòmiques i estatals destinades a omplir els centres d'ordre, autoritat, competència, productivitat i diferenciació social; serveixin d'exemple el decret de tractament integral de llengües, el decret de convivència i d'autoritat del professorat o la mateixa LOMCE.

LA CRIDA EN MARXA

No ha estat un any fàcil, l'educació pública ha patit un atac constant per part de les administracions autonòmiques i estatals en mans del PP, hem intentat respondre mobilitzant amb el màxim d'energia que hem pogut els diferents col.lectius del nostre sector.

Us farem cinc cèntims.

Al mes de maig presència molt important de les camisetes verdes a l'acte conjunt que es realitza a la plaça de l'Escorxador contra la política del PP a l'educació pública. Vàrem marxar des de la plaça del Tub fins l'Escorxador i la nostra entrada a la plaça va ser molt emotiva.

És l'època de les cassolades, de les xiulades, de les protestes els dimecres a les portes dels centres educatius. La Crida es mostra molt activa a la guerra de les llaçades.

Amb l'arribada de l'estiu, al mes de juny més de mil persones vàrem participar a un alegre i reivindicatiu Flash Mob per l'escola pública al Passeig Sagrera, davant les portes del govern.

El present curs 2012, 2013 es va obrir amb dues campnyes, la de no aprovació de les Programacions Generals d'Aula amb un ressó limitat però que d'alguna manera encara és viva perquè la Conselleria envia cartes recriminatòries i de dubtosa legalitat al centres que no la van aprovar. La segona campanya, endegada per fapa, va ser 'Així el meu fill no comença', una protesta per les condicions en què l'alumnat havia d'iniciar el curs. Un record des d'aquí a l'amipa de Sineu per la campanya que van fer negant-se a començar el curs el mateix dia tretze de setembre.

I així arribem al vint-i-vuit de novembre, 'Obert per l'educació, Tancat per les retallades', segurament l'acció més important que hagi duit endavant la Crida, amb un treball molt important per part de pares i profes, més de cent vint centres van realitzar tancades, accions de protestes en defensa de l'educació pública. A molts centres s'havia aconseguit conformar això que nosaltres diem comunitat educativa.

El nostre compromís amb la llengua catalana ha estat clar des de bon començament, es va fer palès amb la nostra participació a la campanya de penjar llaçades a les façanes però també amb la nostra participació a la campanya 'enllaça't' del passat mes de desembre o amb el suport als actes del passat dia 9 d'aquest mateix mes de març davant el Consolat de Mar.

Per l'esforç realitzat hem de felicitar la Comissió Lomce de la Crida que el passat dia 16 de febrer va organitzar a l'ies Marratxí una jornada molt profitosa de debat i rebuig de la llei del ministre Wert.

I, per acabar, la presència de les camisetes verdes a la Manifestació del passat dia 23 de febrer i la nostra participació i suport a la vaga convocada pels sindicats d'ensenyament de les Illes contra els diferents decrets antidemocràtics que el govern vol aprovar en poc temps...som conscients del debat que aquesta convocatòria de vaga ha generat en el professorat, tot i això, la darrera assemblea de la Crida va aprovar el suport a la convocatòria de vaga dels dies 13 i 20, som conscients també que no són moments fàcils però val la pena no perdre de vista on són els nostrs enemics. Sou tots i totes convocats i convocades a la manifestació del proper dimecres dia 20 a la plaça d'Espanya a les sis de la tarda una altra vegada més en defensa de l'escola pública.

D'ASSEMBLEES I DE COMISSIONS. MIRANT L'INTERIOR.

Les assemblees són el cor de la Crida, gairebé sempre el primer dimecres de cada mes; cada assemblea és diferent, expressa a la seva manera el moment de la lluita, la primera de totes al ceip Es Pont reflexava l'alegria d'un moviment que comença, la del desembre al Rafal Vell, l'eufòria després de l'èxit de les tancades del 28 de novembre, altres com la d'Esporles han estat més reflexives i també algunes hem tingut de ben minoritàries.

Poc a poc, a mida que la lluita avançava i es proposaven noves accions, es va veure la necessitat de crear comissions encarregades per l'assemblea de diferents tasques i que han anat fent feina i informant dels seus treballs. Així van néixer les comissions de coordinació, d'accions, la comissió LOMCE, o les comissions de venda de camisetes o la comissió jurídica.

El nostre blog intenta ser també un lloc de trobada, comunicació, d'expressió d'opinions i posta en comú; allà hi trobareu condensada la història d'aquest moviment i les properes activitats on participarem.

La Crida és un moviment obert a qualsevol persona que vulgui defensar l'educació pública, tothom és benvingut, hi ha membres fundadors, persones que hi són des del principi, persones que apareixen i desapareixen i incorporacions noves que arriben per romandre; mares, pares, mestres, profes, alumnes, sindicalistes, persones interessades en el món educatiu. Aquesta varietat expressa la vitalitat del moviment, no hi ha privilegis ni càrrecs adquirits, la crida som tots i totes, també aquells que no venen mai a les assemblees però que fan feina, molta feina, als seus centres de treball.

Són temps difícils per a l'educació pública i en gran part la nostra funció ha estat aixecar.nos i dir la veritat, com deia el poeta, dir la veritat sense repòs, organitzar.nos i resistir, conservar la memòria de tot allò que ens han arrebat i lluitar per recuperar.ho i, si fos possible, millorar la situació en què ens trobàvem.

Com ja hem dit, hem estat presents a molts actes, mogudes, manifestacions o tancades però per nosaltres això és només una part de la feina a fer; allò que considerem fonamental és la creació de COMUNITATS EDUCATIVES als centres, comunitats de professorat, alumnat i pares que parlin i discuteixin sobre la situació dins i fora dels seus centres, pensin, valorin, proposin accions i mesures.

Tan sols amb accions, sense comunitat educativa organitzada a les escoles, als instituts, a la Universitat serà molt difícil resistir l'onada de privatitzacions i de restriccions en els drets que ens cau al damunt.

Segurament ens falta una reflexió pausada, curosa, sobre allò que hem fet i allò que no hem fet; sobre com respondre de la millor manera possible a l'ofensiva dels diferents governs i l'hem de fer perquè constantment apareix aquesta necessitat a les nostres assemblees. Nosaltres i vosaltres voldríem que les mesures endegades contra l'educació pública desapareguessin d'immediat però això no és possible, ens toca resistir, hem de seguir lluitant amb intel.ligència i voluntat, hem de crear organització per contrarrestar aquesta ofensiva que sofrim no tan sols els ensenyants, els pares i alumnes sinó la ciutadania en general.

L'altre dia a l'acabament d'una assemblea no massa concurrida, una persona de la Crida ens deia, heu vist el tercer esborrany de la Lomce?, hi ha modificacions importants respecte al primer, i ho deia amb una certa satisfacció...això us ho expliquem perquè no hem de menysprear les petites victòries; o no pensau que sense les accions que s'han duit a terme durant aquest temps les retallades no haguessin estat molt més fortes, les lleis més severes?

PERÒ ARA TOCA BUFAR EL PASTÍS...

...amb alegria i il.lusió tal i com ho fan els nins a qualsevol festa d'aniversari. Per un moment mirar enrere amb un cert orgull per la tasca realitzada i a continuació tornar a mirar cap a endavant sobre els reptes plantejats.

Ens trobem dimecres vinent a la plaça d'Espanya a la manifestació...i per acabar, anunciar-vos que el proper dia 25 d'abril hi ha convocada per la CEAPA una gran acció amb tancades als centres educatius de tot l'estat contra la LOMCE.

Res més, us deixem amb AL MAYURCA, moltes gràcies, visca la Crida i visca l'educació pública, laica, de qualitat i científica, democràtica i en català.

Esporles, 16 de març de 2013.